Amb la solemnitat acostumada
a punt d'alçar la veu davant de tots,
disposat a compartir el discurs
q tants cops havia revisat en la seva ment.
Amb el cap alçat
i l'expressió digna,
volia pronunciar, o potser cridar,
aquelles paraules assajades
tantes vegades repensades,
creient-se sabedor de la veritat absoluta.
Fixant la mirada al capdavant,
obrí la boca per iniciar el monòleg
i no li sortí ni un sol mot,
ni tan sols un petit so.
Es dedicà a observar
el q se li presentava davant els ulls,
tancà la boca
i es limità, senzillament, a somriure.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada