Encadenar en un full en blanc,
un mot darrera un altre, sense sentit molts cops,
o, potser, amb el sentit tan amagat q no s'entén.
També pot ser, q transcrigui missatges subliminars,
q ni jo mateixa reconec...
Ja arriba el temps en q s'oxiden les muntanyes,
en q l'humitat ho intenta cobrir tot,
en q els dies s'escurcen
i et venen ganes d'amagar-te sota les mantes
i no sortir fins a la primavera florida.
Hauria de treure el nas per sobre els llençols,
ignorant el vent q bufa, les sirenes llunyanes,
observar com s'amaga el sol
i es lleven les estrelles,
cobrint la nit fosca amb un discret i esplèndid llençol...
Hauria de deixar anar les cames
cap els camins q elles triessin per mi,
badant pels racons, descobrint, redescobrint...
Hauria, hauria...
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada