q els mantenia en contacte.
Mirava els contrallums,
els blancs i negres.
Mirava l'intercanvi de paraules
en aquell inofensiu joc de provocacions.
I la imaginava...
La imaginava nua,
provocadora,
sexual...
La imaginava en un bosc...
un d'arbres forts, robustos, poderosos,
q podessin cobrir el seu cos amb la seva ombra.
Mirava l'exposició vergonyosament desvergonyida,
d'aquella pell encara desconeguda.
La imaginava a la tardor,
en un llit de verds, daurats i ocres de fullatge caigut,
q contrastés amb el color de les dues pells,
deixant-se endur per la natura.
S'imaginava acostant-se a ella,
besant-li tots i cada un dels racons de la seva pell,
mentre els seus cossos nus rebien
la calor del sol,
l'aire fresc,
les carícies...
S'imaginava els dos junts,
entrellaçats l'un amb l'altre,
submergits en aquell mar de fulles caigudes.
Sentia l'aroma intens a bosc
en acostar-se a la seva pell,
com l'energia d'arbres i terra
penetrava en els seus cossos.
Imaginava el dormir tranquil del "després",
amb el respirar relaxat i satisfet.
Montse.
Les paraules, tan poderoses, destrueixen les barreres, destrueixen les distàncies.. voldria passejar per aquest bosc, cobrint la nuesa amb les fulles seques. Voldria passejar al teu costat.. fas sentir especial a cada lector, qualsevol lector voldria ser amb tu..
ResponEliminaTant desitjable..
M'encanta, no ho nego, saber q fa somiar el q escric.
EliminaGràcies pel vostre seguiment.