FOSC PLAER, CURIOSA PROVOCACIÓ.

Imaginant les imatges vistes,
ben assaborides,
quasi devorades,
combinant-se les unes amb les altres,
descobrint tactes, sons i olors.
Fosc plaer de la imaginació 
q ens apropa a un bosc de roures
poderosament frondosos,
q ens fa nedar entre el fullatge caigut,
fins a retrobar-nos.
Endinsant-nos 
en la curiosa provocació
q ens inunda,
incisiva i lentament.
Mirades sense creuar-se,
assaborint-se l'un a l'altre,
intercanviant mots provocadors.
Sensació desconeguda,
desitjada...
q travessa el sostre de fulles
quals raigs  de sol
en un migdia d'hivern.

Montse.