M'endinso per lletres escrites
per aquell home sense somriure.
M'enfonso en l'empatia profunda
de l'home malcaradament amable.
M'escalfa les mans a distància
Diu que l'ha perdut,
que li han fet perdre,
que ja no té aquell somriure adequat
que tan havia gaudit.
Jo crec que el té amagat
sota un cor dolgut
i voldria dir-li que,
més aviat del que es pensa,
tornarà a tenir
un bon somriure, fixament, adequat.
Els somriures que marxen no tornen mai. Però cal aprendre a dibuixar somriures nous, i a gaudir-los.
ResponElimina