Caminar,
sentir,
mirar...
La vida és això
fins que la vigília
reclama el gran viatge.
Llàgrimes que cauen
mentre es diu adéu.
Hi ha moltes maneres de fer-ho...
La vida continua.
Absència,
buidor,
tristor...
I la foscor,
dia a dia,
esdevé llum de nou.
Hi ha cops que aquesta buidor es present com una llosa. Em resisteixo però al gran viatge (ho he tornat a fer), i m'entesto a caminar i sentir al seu costat. Mai defallir..
ResponElimina