I ara q tinc tant temps lliure i q per la balconada entra tanta llum, em dedico, certes estones del dia, a llegir tots aquells llibres q he anat recollint al llarg de tots aquests anys i no m'havia donat temps a llegir.
És clar q treballant a hosteleria vint-i-un anys seguits, no és q me'n quedés gaire de temps lliure, però no en necessitava tant per poder-los comprar, somiant q sempre trobaria un moment per fer-ho.
I ara, apropant la butaqueta a la finestra, em poso al dia de tants llibres acumulats.
Uns q distreuen, uns q informen, altres q fan viatjar a mons llunyans...
La veritat és q tinc una mica de tot i, possiblement, alguns no els compraria ara, però sempre pot ser interessant de retrobar els gustos del passat. Per què no?
I amb una mica de sort, em tornaran a agafar ganes d'escriure, d'inventar-me coses noves o de trobar paraules adequades per explicar qualsevol cosa q se'm pugui passar pel cap.
Potser el pas de dues persones pel carrer m'inspiren a imaginar a on va o d'on venen o del q parlen o potser q pensen.
Potser aquest noi q passa ara va assajant mentalment les respostes més encertades per la propera entrevista de feina; i el nen de més enllà somia el berenar q l'espera a casa quan arribi.
I jo seguiré posant-me al dia, pàgina rera pàgina.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada