En una tarda com la d'avui, q gairebé no ha parat de ploure,
q el so dels trons m'anava acompanyant la solitud d'una tarda de tempesta, he intuït un espectacle de llums naturals.
En una tarda com aquesta, q et ve de gust una xocolata calenta
i quedar-te arraulida en un racó del sofà amb un llibre a les mans, he repassat capítols de la meva novel·la personal,
aquella q de moment, no te fi.
En una tarda com aquesta, no ens vam separar gairebé ni un segon. No existia cap altre món q no fos el nostre.
En una tarda de pluja, no ho puc evitar,
et torno a enyorar, somric amb el record
i segueixo escrivint capítols nous de la meva novel·la.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada