mai quedem per veure'ns al dia següent...
Les nostres vides van per camins diferents
q de tant en tant es creuen...
Compartim converses i rialles,
dinars, sopars i algun q altre esmorzar...
fins i tot,
compartim el llit i la passió
q, en certa manera, ens tenim.
No sé quan ens tornarem a veure,
no em preocupa...
Ens utilitzem quan ens trobem sols...
No sé si és bo o no,
tampoc em preocupa...
Mai et diré:"t'estimo",
mai et demanaré q et quedis amb mi,
mai et confessaré q en les nits de melangia,
t'enyoro,
traïda per la meva soledat,
acceptada, fa temps, com a companya.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada