Q raro... plou...
Em llevo i miro al cel;
un cel d'un gris clar, ben atapeït, compacte,
d'aquells q al mirar et fa agafar fred.
Un colom ha volat ras davant el meu balcó, gairebé no l'he vist,
deu intentar allotjar-se sota alguna cornisa per tal d'evitar la pluja.
Una pluja fina, d'aquella q no es veu i va calant mica en mica, fins adonar-te q tot és ben xop.
Escodrinyo l'horitzó amb la vana esperança de percebre el despuntar del sol.
Despesa inútil!! no es deixarà veure.
És novembre i ja hauria de ser abril.
Serà un hivern llarg.
Montse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada