dimecres, 28 de novembre del 2012

ENCANTERI EN LA NIT.


   Treus la llengua i amb la punta
fregues el meu entrecuix.
Acaricies lentament.
Observes com el meu melic tremola.
La teva veu s'extasia amb la meva,
amb els sons redundants de la meva boca.


   Moviment rítmic;
s'ajunten el teu esperit amb el meu,
comparteixen un sol cos, 
les teves mans i les meves.

   Et dibuixes en moviments,
en ones de silenci.

   La teva pell sobre la meva,
recorre les meves entranyes,
m'altera cada una de les meves cèl·lules.
La nit del teu cos
és al meu cos.

   En la teva aroma,
q surt com l'aire,
tu em penses
i cada pensament teu
es reflecteix com l'aigua en la teva mirada.

   El teu alè em recorre
i el fred dels teus llavis
és desig pur,
és un embruix en el record.
Una mirada teva, fa q
la tendresa del teu pit,
els llavis q em beuen
i tot tu,
siguin amb mi.

   Encanteri de la nit,
del teu cos nu,
dels teus llavis, 
del teu pit, 
de la teva veu, 
q en silenci gemega
en arribar a aquest cos.

   Orgasme del teu cos al compartir el meu,
cos lletós q en silenci, s'expressa en mi.

   Amor de pensament,
q en la llunyania
va estar en el meu silenci,
el silenci de la meva veu
q amb el teu cos
es reflecteix en la llunyania.

Montse.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada