dimecres, 6 de febrer del 2013
CRIDA VENT.
El vent torna a cridar
pels carrers deserts de matinada,
el son torna a fugir de mi,
un cop més.
La dringadissa d'un cascavell,
oblidat penjat en un balcó,
acompanya la insomne permanència al jaç,
entonant, distret, una melodia.
El vent segueix cridant,
el cascavell dringant,
marcant el ritme
d'un nou dia de febrer.
M.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada