DESPERTA.

El matí desperta, desplegant ses ales, mentre la lluna, encara penja del cel.

Hi ha una petita i senzilla resplendor ballant pels carrers.
Trucades desitjades, trossos de cor escampats pels penya-segats,
q volen cel amunt per ajuntar-se de nou, soldant-se en un sol pedaç.

La memòria, és el ressò d'una cançó silenciosa q costa entendre,
q es dispersa en el temps, q es difumina, q s'esvaeix...

El cor no pot patir per allò q els ulls no volen veure,
potser sigui millor la ceguera.

El món es desperta a la carrera, s'acabarà imposant,
amb l'esperança q millors dies vindran.

M.