REMOVEM LLENÇOLS.

Entre llençols vermells, descansa el meu cos nu, 
t'espera.
Jeus al meu costat besant-me l'orella.
Un pessigolleig em provoca una rialleta ximple 
q ofegues amb els teus llavis sobre els meus,
i la llengua, a través d'ells, busca la meva.

Saps q, així, em fas captiva 
i em ressegueixes el coll,
despertant-me el desig.

Parla'm amb els ulls, toca'm!

Removem llençols i coixins, 
estirem i encongim braços i cames.
Es creuen fantasies i defectes,
riures i gemecs
i el món desapareix.

Tu i jo, entre llençols enredats
jaiem estirats,
procurant recuperar l'alè.

M.