TORNAR A LA CARRETERA.

Esperava mig impacient q el so del telèfon trenqués aquell silenci q la crispava.

Tenia ganes de la seva veu,del q pogués dir.
No es sentia preparada per segons quines coses, 
però ho volia comprovar.
Si no ho feia, mai sabria q li barrinava per dins
i potser anava essent hora de saber-ho.

La desorientava molt la seguretat q ell li demostrava davant q la possibilitat es transformés en real, quan ella estava en el punt oposat.
Potser era el fet q cada vegada q havia donat per segura alguna situació o possibilitat i s'havia il·lusionat, cosa q a cops no li havia costat gaire, s'havia fotut la gran hòstia contra el mur.
Així q ara, havia minorat, potser en excés, la velocitat, tant q gairebé estava aturada.

Es sentia més còmode en la seva zona de confort, on tenia una història segura q controlava al seu gust i q no la lligava emocionalment.

Era ara el moment de tornar a la carretera?
Estava preparada per córrer de nou?
Sabria gestionar-lo?

No ho veia gens clar...

Montse.