Surto del llit sigilosament i amb part de desgana.
No em vull perdre ni un minut de la teva escalfor,
però tinc la necessitat imperiosa de dir-te algunes coses
i ara no et vull despertar,
sé q m'esperes al teu somni.
Vet aquí aquesta carta.
La meva pell enyora la teva quan no hi ets,
i per les nits, precisa q l'acaronis,
q el teu alè no es deixi ni un mil·límetre per recórrer-me
i les teves mans acariciant-me.
M'agrada quan, després d'una bona estona,
reposem l'un enredat amb l'altre,
intentant apaivagar les respiracions,
amb un somriure trapella a la cara.
Me'n tornaré al llit.
M'esmunyiré lentament fins a tocar-te,
procurant no fer-ho amb els peus freds, o sí.
El meu cos s'acoblarà al teu i es dormirà.
I possiblement els nostres somnis es creuaran
i en farem un.
I potser serà de matinada quan despertarem
i materialitzarem el q acabem de somiar.
Montse.
Potser..
ResponElimina