pensaments
i desitjos.Amb tot això,
em quedo en un racó,
entre les ombres,
càmera en mà.
No m'amago,
observo,
em deixo observar,
m'exposo,
en part...
i a cada tret de càmera,
més m'esquitxa la vida.
A petites onades,
gairebé imperceptibles,
em deixo anar,
tant lentament q,
a pesar de les meves ganes,
no sóc conscient
q vaig camí a topar de ple
a l'escullera del teu far,
per deslligar-me d'aquestes corretges
q em frenen l'impuls q aferro dins meu,
inquieta per la luxúria
q m'amara tota.
Montse.
Tres paraules que generen un univers de sentiments. El que esperava ha estat superat amb escreix.
ResponEliminaEts molt bona, Montse.
Tres paraules ben triades,
Eliminauna mica macerades,
barrejades amb altres paraules
i alliberades...
Gràcies,sóc el q feu q sigui.