M'he descobert amb ganes d'enamorar-me.
Ja fa dies q ho sospitava i ara ho sé segur.
Em vull enamorar,
vull sentir com el cor batega tant fort
com si volés sortir del pit.
Vull q se'm dibuixi un somriure
idiota, involuntari i constant.
Vull q tot em sembli bonic i fantàstic.
Vull q hi hagi algú q em faci estremir al mínim contacte,
ni q només sigui amb la mirada.
Vull sentir l'escalfor de la seva abraçada
cada cop q em vingui de gust.
M'he descobert amb ganes de més del q tinc,
de q no es quedi només en algunes nits,
de tant en tant,
no tant sols en passió i petites estones...
Q m'està passant?
No em vull desesperar per trobar l'home adient,
ni il·lusionar-me amb el primer somriure,
ni aferrar-me a res inexistent
només per ganes.
Vull sentir-ho de veritat,
per tot arreu,
de tota manera...
Vull q sigui compartit.
Montse.
No sé si s'ha de treballar el què cerques o ve quan menys un/una imagina, de totes maneres no deixis mai d'esbrinar les mirades i no perdis oportunitat de ser tu en el moment que calgui.
ResponEliminaNo puc, jo, aconsellar, pobre de mi, i menys de certes utopies quan la vida no dona de més...
Felicitats i segueix amb la mirada d'enamorada...
Crec q quan trobes quelcom q val la pena,s'ha de treballar pq no es faci malbé.
EliminaEl tema està en saber reconèixer allò q volem trobar.
Gràcies Carles.
Mai he sabut com enamorar-me.
ResponEliminaHi ha cops que ha estat lentament,
gota a gota,
com pluja fina..
Hi ha cops que sobtadament
m'he sentit violentament atrapat,
com en una tempesta..
Enamoraments perduts, descoberts
quan aquells amors ja se'ls ha endut el vent..
..enamoraments trobats on amb força
vols retenir al teu amat, ignorant!
Oblida l'orgull, que treballa sempre
en solitut.
Deix que l'amor t'amari i et cobreixi
com el gran oceà,
i dibuixi el teu cos amb onades sobre la sorra..
Estima'm a mi, o a qualsevol altre però no renunciis mai a l'amor..
Gràcies per aquest comentari tan bel.
ResponEliminaL'enamorament arriba quan i com vol,
cal saber-ho reconèixer i tenir la valentia de gaudir-ho.