BUSCANT, BUSCANT

S'havia passat gran part de la seva vida buscant la felicitat.
Havia seguit tots els camins possibles.
Havia formulat centenars d'estratègies per aconseguir trobar-la.
Havia recorregut rutes q havia dissenyat amb molta cura,
seguint totes les pautes marcades.
I no donava resultat.

Hi havia invertit molt temps, potser massa.

Potser havia tingut el passat massa present;
potser l'havia engrandit,
provocant així, q el pitjor del seu passat
semblés molt més pitjor en el seu present.

S'havia preocupat massa en ser la persona
perfecte mereixedora de la felicitat.
Va creure, fins i tot,q agradant als altres,
ells li proporcionaries allò q tant anhelava.

Buscant, buscant, s'havia perdut alguna sortida o posta de sol.
S'havia perdut el plaer q pot produir escoltar com cauen les gotes de la pluja, a través de la finestra.

Un dia, però, va fer una parada en la gran creuada particular.
Es va dedicar a mirar tot allò q se li presentava davant dels ulls.
Va descobrir part d'allò q sempre havia tingut allà i mai se n'havia adonat.
Es va descobrir a si mateix admirant un munt de coses,
aparentment noves als seus ulls,
q li feien esbossar un lleuger somriure.
Va notar com els ulls somreien al contemplar-ho tot.

Es va dedicar a fer el q li venia de gust,
sense necessitat d'agradar ningú altre.

I sense adonar-se'n, se'n va adonar q en un petit racó dins seu,
el cor estava alegre.

Va decidir aleshores, canviar el ritme de la cursa,
fent parada de tant en tant i pq no?,
alguna parada i fonda.

Va descobrir q hi ha coses i moments q no cal sortir a buscar.
Q parant-se a mirar amb cert deteniment, hi eren.
Q hi ha moments per córrer
i d'altres q només cal degustar.

Montse.(11-10-2010)