MÓN BLAU.

A mitja nit
no hi havia ni un núvol sobre la ciutat.
Vaig mirar per la finestra
i vaig veure passar unes cuques de llum,
suposadament imaginacions meves,
a l'hivern no n'hi han de cuques de llum... ,
o si?

Mínimes claredats sobre terra fosca
q a mida q m'apropava
deixava veure més dels seus voltants.
No semblava possible
i de cop,
vaig saber q hi arribaria.

Quan més aprop hi era,
és quan més em semblava
q no hi arribava.

Realitats,
més o menys interessants,
sempre útils, o no,
en les q es barregen persones i llocs,
on la consciència i les emocions
es van col·locant en nínxols de memòria.

Darrera va quedant
el món immens,
les llums d'escena,
les mítiques ciutats...
Davant queda
la incertesa del món blau
q se'm presenta davant dels ulls.

Queda la enorme muntanya
de deures i de somnis
q fan el dia a dia de qualsevol ésser humà.

Montse.