TARDOR

L'aire de la nit em refresca la cara tot tornant a casa de matinada.
Plovisqueja suau i per alguns revolts del meu camí, oloro la terra mullada.

Tot passejant recordo quan la tardor em feia marcir; semblava un arbre de fulla caduca q anava perdent la seva vesta i restava tètric tot l'hivern.

Ara, tot d'una, em trobo passejant sota la pluja, gaudint de la fresca i de la varietat de tons daurats q em dóna aquesta tardor als pocs arbres de la ciutat.

Jo q sempre he estat de primavera, em sento còmode a la tardor.
Serà per les mandarines o pels bolets?
O per les castanyes i els panellets?
Tant és.

És tardor i aquest cop no em desagrada.
Tot i q el dia es fa curt i plou més i ja no ve tant de gust seure a la fresca de la nit.

La pluja ens aporta aigua...
i l'aigua ens aporta vida...
Q arbitari seria creure q un dia de pluja és mala cosa, veritat?
El mateix passa en altres circumstàncies de la nostra vida...
primer semblen grisos i tristos... però guarden llavors precioses q tard o d'hora floreixen...

Aviat encendré la llar de foc...
Gaudir de la companyia de les flames amb un bon llibre i alguna delícia per beure...

La tardor tb m'apropa a moments màgics...
 
Montse.(14-10-2010)