Seguia amb els ulls clucs gaudint de l'escalfor.
Feia dies q enyorava els banys de sol.
La tardor s'havia presentat gris.
Com molt altres cops, havia pujat al terrat.
Pujava a llegir,a escoltar música, a escriure, a gaudir del sol...
en definitiva, a desconnectar.
Era com si pujant un pis més, el món canviés,
com si sortís al cel,
com si allà dalt no importés res de res...
I en part era així, una desintoxicació...
Aquella tarda en tenia prou en estar estirada a l'hamaca,
amb els ulls tancats i deixant q el sol l'acaronés.
No li feia falta res més,
ja li estava bé l'aïllament q li proporcionava aquell espai.
Fins hi tot perdia la noció del temps...
Ara, a les portes d'un hivern
q semblava presentar-se més fred i humit q de costum,
aquell terrat era el seu bot salvavides
i pensava aprofitar-ho sempre q pogués...
Montse.(16-10-2010)
Avui ha fet sol i és novembre, un sol espatarrant!
ResponEliminaigual que els gats hi ha bruixes que tendeixen a pujar, amb les ungles o amb l'escombra, tot sigui amunt!!