DIUMENGE, PLOU...

Tardor, al carrer plou.
És migdia i no m'acabo de despertar del tot,
una mena d'enganxina s'ha apoderat de les meves parpelles
i per molts cops q m'hi passi aigua,
no deixen d'enganxar-se.

És un d'aquells diumenges
q em quedaria sota les mantes tot el dia.

Vaig a la nevera a inspeccionar q em puc fer per dinar,
està pràcticament buida,
si segueix així, d'aquí uns dies hi podria haver
un parell d'aranyetes fent puenting entre els prestatges...

Una mica d'espinacs, alguna cosa de peix...
fins hi tot em pot sortir un menú equilibrat!

Sembla q ha parat de ploure,
però no té pinta q hagi estat l'últim ruixat del dia.

Surto al balcó,
m'agrada la frescor de després de la pluja.
No es veu ningú pel carrer, normal;
diumenge, hora de la migdiada i plou...
qui hi hauria d'haver?

S'apropa un altre núvol gris fosc,
ara pot ser un bon moment.
Si, crec q és bo, ho faré!

Diumenge de tardor, plou...

Un llibre, un te i possiblement una cigarreta...

Serà la meva tarde perfecte
abans d'anar a treballar.

Montse.(10-10-20101)