dijous, 25 de novembre del 2010

PETITA GRAN TROBALLA

En certs moments
en sentir-me buida,
sola,
desemparada,
giro el cap
i tot s'esvaeix.

Allò q fa
q em senti plena,
orgullosa,
emocionada
i molts cops,
desmereixedora de tot.

Giro el cap
i d'una o altra manera
hi és,
sempre hi és...

Tanco els ulls
i sento l'emoció
i alhora
l'egoisme dins meu.

Molts moments
tinc la sensació
de tenir més del q mereixo.

Obro els ulls de nou
i l'orgull del guardonat
m'envaeix de nou.

Rebre tota aquesta estima
em fa sentir premiada
dia a dia.
Suposo
q l'amistat és això,
un tresor pel camí. 


Montse.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada