Un cop més, es trobava davant les espelmes,
ja no comptava les q posava ,
en posava unes quantes i prou.
A punt de bufar-les, procurava trobar
un desig nou per demanar.
Possiblement, un nou univers paral·lel
on intentar inventar una nova història
q ompliria nous papers q ajuntaria amb la resta.
Un dels desitjos q més havia demanat,
era poder acoblar tota aquella immensa col·lecció de paraules i reordenar-les de manera q es podés entendre alguna cosa.
Tenia la sensació de deixar les seves històries a mitges...
Hi havia un lloc amagat.
Un lloc on s'amagaven antigues històries.
Històries q no recordava, ni tan sols, haver imaginat;
històries q sabia q eren allà, on no recordava q hi eren.
Aquelles històries q havia escoltat de boca dels iaios,
aquelles de quan eren petits,
aquelles q feien brillar els ulls de qui les explicava i de qui escoltava.
Aquelles q si no s'exageraven, no semblaven de veritat.
Tot rellegint vells papers, es va adonar
del plaer de certes mentides,
les q es fan creïbles,
les q sedueixen als altres q saben q mentim
i ens demanen q continuem.
Es va arribar a preguntar
si cal una mica de mentida
per imaginar-nos q perseguim una mica de veritat.
M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada