Els seus records, o la tergiversació d'ells, li havien fet omplir molt fulls, fins i tot, algun aroma l'havia portat a fer-ho.
L'olor a pa calent la transportava a aquells matins d'hivern, quan s'aixecava més d'hora per anar a comprar-lo, per poder preparar els entrepans per l'excursió q havia de fer aquell mateix dia amb l'escola. Era tot un ritual: matinar, entrar a cal forner per la porta del darrera, preparar la motxilla...
Durant la infantesa entenem les coses diferents de quan som grans, això li havia fet crear mil històries, aquelles q va viure intensament en la seva ment infantil.
Sempre li havien dit q, de petita, s'encantava amb el vol d'una mosca, el q no sabien els q li deien, és q ella volava a sobre la mosca i feia viatges increïbles q s'havien perdut en els seus records.
Escrivia per recordar-los?
Els revivia mentre ho feia?
Realment, totes aquelles lletres eren les imaginacions d'una nena despistada?
Totes aquelles preguntes no tenien importància;
l'important era tot el q havia viscut.
Tampoc ho era el fet d'escriure, sinó el q representava fer-ho.
Escriure és viure,
i ella havia viscut molt.
M .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada