Miro pel balcó i el cel torna a ser gris.
M'agraden els dies de sol, els somriures a les cares (quan veus a la gent somriure s'encomana, com els badalls).
Miro pel balcó i a pesar dels núvols hi ha llum.
M'agrada la llum pq et permet de veure coses.
Miro pel balcó i a primer cop d'ull, tot és com sempre, el paisatge no canvia. Només és quan paro a fixar-me q hi veig els petits canvis.
És quan em paro a escoltar, q sento els sons nous de cada nou dia.
Deixaré de mirar pel balcó i em barrejaré amb les vistes i formaré part de la cantarella quotidiana .
Deixaré de mirar pel balcó i aniré a buscar els paratges q no veig a través d'ell.
I quan la llum s'esvaeixi, tornaré al meu cau a recollir-me, a buscar el caliu q em fa falta.
I llavors, tornaré a mirar pel balcó i observaré la nit i badaré amb els estels.
I tornaré a somriure, sempre hi ha coses belles.
M'agraden els dies de sol, els somriures a les cares (quan veus a la gent somriure s'encomana, com els badalls).
Miro pel balcó i a pesar dels núvols hi ha llum.
M'agrada la llum pq et permet de veure coses.
Miro pel balcó i a primer cop d'ull, tot és com sempre, el paisatge no canvia. Només és quan paro a fixar-me q hi veig els petits canvis.
És quan em paro a escoltar, q sento els sons nous de cada nou dia.
Deixaré de mirar pel balcó i em barrejaré amb les vistes i formaré part de la cantarella quotidiana .
Deixaré de mirar pel balcó i aniré a buscar els paratges q no veig a través d'ell.
I quan la llum s'esvaeixi, tornaré al meu cau a recollir-me, a buscar el caliu q em fa falta.
I llavors, tornaré a mirar pel balcó i observaré la nit i badaré amb els estels.
I tornaré a somriure, sempre hi ha coses belles.
Montse (8-6-2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada