Camino descalça pels passadissos de casa, notant la frescor q emana de les rajoles velles i q els meus peus escaldofats de treballar agraeixen.
Camino nua per la casa fosca, envaïda de la llibertat q proporciona estar a la llar quan la sents teva.
Camino per aquesta casa q m'ha vist sola i acompanyada, alegre i trist.
Aquesta casa q m'ha vist obrir les portes a la gent q estimo.
Q m'ha vist cuinar per elles i ells.
La casa q m'ha vist arribar amb el cor perdut i trencat, ofegada en llàgrimes.
La casa q m'ha vist feliç i emocionada.
Camino satisfeta pel lloc q considero el meu cau, pq l'he fet meu gràcies a alguns de vosaltres, pq en ella hi tinc bocins vostros i no m'hi sento sola.
Camino nua per la casa fosca, envaïda de la llibertat q proporciona estar a la llar quan la sents teva.
Camino per aquesta casa q m'ha vist sola i acompanyada, alegre i trist.
Aquesta casa q m'ha vist obrir les portes a la gent q estimo.
Q m'ha vist cuinar per elles i ells.
La casa q m'ha vist arribar amb el cor perdut i trencat, ofegada en llàgrimes.
La casa q m'ha vist feliç i emocionada.
Camino satisfeta pel lloc q considero el meu cau, pq l'he fet meu gràcies a alguns de vosaltres, pq en ella hi tinc bocins vostros i no m'hi sento sola.
Montse (1-7-2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada