De cap de les maneres,
voldria tornar a sentir dolor, tampoc voldria tornar a notar
com el cor se'm trenca en mil bocins,
q se m'esquinça de la pitjor manerai q costa més
q un trencaclosques de deu-mil peces de muntar
pq torni a bombejar en perfectes condicions...
De cap de les maneres,
voldria fer alguna cosa q pogués ferir algú altre.
De cap de les maneres,
voldria penedir-me de les decisions q prenc.
I sobretot,
per damunt de tot això,
no voldria perdre qualsevol ocasió,
per mínima q fos, de ser feliç.
Si,
la felicitat és una utopia, possiblement,
però tots els petits instants q l'he sentida, formen part de la meva vida
i possiblement,
el dolor q hagi pogut passar,
m'han conduït,
m'han conduït,
sense saber-ho,
a un altre petit moment,
a un altre somriure,
a una abraçada,
una carícia,
inclús un copet a l'espatlla.
Les emocions,
totes,
una a una,
barrejades,
o confuses ...
són la vida.
De cap de les maneres,
vull deixar de sentir-me viva
i gaudir de les meves petites estones de felicitat.
Crec q sóc feliç sent així...
Montse.(1-10-2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada