diumenge, 24 d’octubre del 2010

SOL DE GENER

Un matí de gener.
Un d'aquells q el sol ens regala la seva visita.
Un matí d'hivern q somrient torno passejant cap a casa.
No tinc pressa per tornar al meu refugi.
M'he despertat i he sortit al carrer.
He badat als aparadors q em trobo pel camí.
No puc deixar de somriure.
No és un somriure embabat, ni molt menys en plan adolescent.
Es un somriure satisfet.
Es la satisfacció de tenir el control, de gaudir dels petits grans regals q m'està oferint aquesta vida.
El meu recorregut s'allarga per gaudir d'aquest matí q trobo magnífic.

Altres matins solejats de gener, havia passejat amb un gran somriure als llavis i possiblement, inventant una il·lusió q mai serà real.

Aquest matí, en canvi, només somric, passejo i bado pels aparadors de botigues q estan tancades.
No invento il·lusions impossibles, no invento possibilitats q mai seran possibles.

Un matí assolejat de gener, em dedico, únicament, a gaudir d'aquest sol de gener.


Montse (7-1-2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada