En mi conviu una por inexplicable
q no em deixa ser plenament lliure.
De vegades penso q hauré de mirar-me el futur
amb altres ulls.
Quan l'angoixa apareix,
cosa q sempre acaba fent una hora o altra,
encara sento aquell dolor-pressió al pit,
q m'ofega i no sé de quina manera solucionar el problema.
La por... tan inexplicable,
posa barreres a tot allò q sembla tan fàcil de fer.
Busco una manera senzilla de viure tranquil·la
i no sempre ho aconsegueixo.
I com sempre, seguiré intentant-ho,
no vull deixar de fer-ho,
no vull deixar vèncer a la por q habita en mi.
Sorolls, pensaments, moments de calma... m'acompanyen a diari i es transformes en aliats en la meva batalla diària.
I com sempre, m'enfrontaré a tot amb un somriure als llavis. A mida q somric, és van destapant els dies i potser, la por afluixa i deixa un espai a la valentia q em falta...
Montse (30-4-2009)
q no em deixa ser plenament lliure.
De vegades penso q hauré de mirar-me el futur
amb altres ulls.
Quan l'angoixa apareix,
cosa q sempre acaba fent una hora o altra,
encara sento aquell dolor-pressió al pit,
q m'ofega i no sé de quina manera solucionar el problema.
La por... tan inexplicable,
posa barreres a tot allò q sembla tan fàcil de fer.
Busco una manera senzilla de viure tranquil·la
i no sempre ho aconsegueixo.
I com sempre, seguiré intentant-ho,
no vull deixar de fer-ho,
no vull deixar vèncer a la por q habita en mi.
Sorolls, pensaments, moments de calma... m'acompanyen a diari i es transformes en aliats en la meva batalla diària.
I com sempre, m'enfrontaré a tot amb un somriure als llavis. A mida q somric, és van destapant els dies i potser, la por afluixa i deixa un espai a la valentia q em falta...
Montse (30-4-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada