Els camins de pedra són la vida.
És viatjant pels camins q un gaudeix o plora els estadis de les vivències,
l'amor, la felicitat...
q a vegades, són sempre efímers.
Camins de pedra aspre, de pols i fang,
deixant a cada pas petjades q s'enfonsen.
És llarg i complicat el camí q hem de recórrer per pedres i terres angostes;
amb els peus llagats, dolorits, cansats...
Hem de treure la força de la nostra pròpia força,
del nostres esperit i del fons del nostre cor.
Trobarem un camí ple de roses,
de perfums,
de terra flonja,
i els peus,
ja no patiran dolors de llagues.
Montse (10-4-2009)
És viatjant pels camins q un gaudeix o plora els estadis de les vivències,
l'amor, la felicitat...
q a vegades, són sempre efímers.
Camins de pedra aspre, de pols i fang,
deixant a cada pas petjades q s'enfonsen.
És llarg i complicat el camí q hem de recórrer per pedres i terres angostes;
amb els peus llagats, dolorits, cansats...
Hem de treure la força de la nostra pròpia força,
del nostres esperit i del fons del nostre cor.
Trobarem un camí ple de roses,
de perfums,
de terra flonja,
i els peus,
ja no patiran dolors de llagues.
Montse (10-4-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada