MATINADA

La matinada em sorprèn escrivint convulsivament un miler de paraules.

Una darrera una altra,
una coma,
un punt,
punts suspensius...

Trio la millor manera de poder..., com dir-ho?:
expressar?,
desenredar?,
compartir?...

Q es busca, millor dit, q busco a l'escriure?

Pq hi ha dies q no puc parar?
Pq hi ha dies q sóc incapaç d'escriure un mot?

Un altre gran misteri de la condició humana...

Sé q alguns cops escric el q no m'atreveixo a dir en veu alta,
i segurament, molts cops, sense atrevir-me a mirar als ulls de qui m'havia d'escoltar...

I q hi farem si som així de complicats, enrebassats, o dieu-li com vulgueu.

Una altra calada al cigarret...
una frase més...
bloqueig...
un glop d'aigua...
bloqueig...
una altra calada...
persisteix el bloqueig...
Aixafo el cigarret al cendrer, quasi amb ràbia.
Tanco la llibreta.
Vaig a dormir...

 

Montse.(2-10-2010)