La soledat no m'agrada... de fet, em fa por.
Per les nits trobo a faltar les teves abraçades i encara no me n'has fet cap. Enyoro la teva olor i encara no sé quin és el teu aroma; la teva mirada càlida i els nostres ulls no s'han creuat...
Sé q hi ets, però no et trobo, de fet, no et busco, no sé per on...
Tinc ganes de les teves carícies, de notar el teu alè en la meva pell...
No m'agrada la soledat... t'estic buscant, esperant, enyorant... amor. Deix q et pugui veure, de moment t'intueixo...
Tinc ganes de sentir q el pit se'm queda petit, de tant q et puc arribar a estimar...
Montse (21-9-2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada