diumenge, 24 d’octubre del 2010

SERENOR

L'enyorança, a vegades juga amb nosaltres i ens fa evocar antigues flaires d'herbes fresques a trenc d'alba.

A trenc d'alba, s'acaba una nit i comença un nou dia.

A trenc d'alba, he descobert llums nous del matí, daurats diferents del sol.

A trenc d'alba, he gaudit de la meva soledat en companyia d'un altre.

A trenc d'alba m'he enrecordat d'altres trencs d'alba q em sentia més feliç i pletòrica q en aquests trenc d'alba.

A trenc d'alba, he somrigut mirant el cos adormit al meu costat i m'he sentit en pau.

En el crepuscle del dia, m'acompanya una música suau, les fotos dels meus records, els meus pensaments.

En el crepuscle del dia, torno a somriure serena, tenint consciència de moltes coses q he viscut. Agraint cada minut, cada instant. inclús aquells moments q creia q el cor se'm trencava en mil bocins...

En el crepuscle del dia, em sento serena de nou, satisfeta de q tot el q he viscut m'ha fet com sóc ara.

Montse (1-3-2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada