PAPALLONES A L'ESTÒMAC

Creia q havia sentit papallones a l'estòmac i era una il·lusió...
    Creia q em podia tornar a enamorar i encara no toca...
    Creia q sabria portar una mena de relació oberta... i ho intento, però em falta alguna cosa... i crec q ara ja sé q és... crec q el q em passa és q enyoro tenir alguns sentiments... i sobretot notar q també senten per mi...
    Ostres, crec q des de q tenia 20 o 22 anys q no he sentit papallones a l'estòmac, però d'aquelles grans, q no et deixen dormir, ni menjar, ni estudiar, ni treballar...
    Ara, no fa massa, em va semblar q en tenia de papallones i em vaig il·lusionar i potser m'hi vaig abocar massa, no ho sé... la qüestió és q quan m'he adonat q només era pq feia temps q no tenia res amb ningú i a vegades l'ànsia ens juga males passades... q hi farem...
    Així q vaig fent, ja q l'altra persona està com jo, no estem enamorats, però de passió no anem malament i és q la passió belluga el món i si ajuntem passió i amor... ja arribem a fer les més grans imbecilitats de la història!!!
    M'he adonat, q crec q sé moltes coses i realment no sé res. Q cada dia vaig fent el meu camí, el vaig construint dia a dia i q no sé a on em portarà... Vaig buscant pessigolles a l'estòmac...
 
Montse (29-11-2008)