Les debilitats humanes són cruels
i el pitjor de tot és q molts les alimenten,
a vegades per por,
a vegades per vanitat.
Pot semblar q això de la vanitat sigui incoherent,
si,
però la vanitat ens fa fer coses increïbles,
fins i tot,
fer-nos ser víctimes.
La vanitat ens fa buscar ser el centre d'atenció
i fer sorgir el sentiment de compassió
n'és una manera...
Com a éssers humans racionals i emotius,
som un sac de contradiccions,
vet aquí q el fet de buscar protagonisme,
a vegades resulti molt fàcil fer-nos víctimes.
No entenc moltes conductes, però haver d'aguantar, inclús vexació (dura paraula) per sentir-nos vius o q formem part d'alguna cosa... és una d'elles.
Avui he presenciat una situació...
i m'ha semblat trist, molt trist..
Com és possible q, a vegades, ens condemnem nosaltres mateixos a tals injustícies?
i el pitjor de tot és q molts les alimenten,
a vegades per por,
a vegades per vanitat.
Pot semblar q això de la vanitat sigui incoherent,
si,
però la vanitat ens fa fer coses increïbles,
fins i tot,
fer-nos ser víctimes.
La vanitat ens fa buscar ser el centre d'atenció
i fer sorgir el sentiment de compassió
n'és una manera...
Com a éssers humans racionals i emotius,
som un sac de contradiccions,
vet aquí q el fet de buscar protagonisme,
a vegades resulti molt fàcil fer-nos víctimes.
No entenc moltes conductes, però haver d'aguantar, inclús vexació (dura paraula) per sentir-nos vius o q formem part d'alguna cosa... és una d'elles.
Avui he presenciat una situació...
i m'ha semblat trist, molt trist..
Com és possible q, a vegades, ens condemnem nosaltres mateixos a tals injustícies?
Les debilitats humanes, són cruels...
Montse (31-5-2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada