dilluns, 25 d’octubre del 2010

OPCIONS

Picava constantment amb la goma del llapis damunt la taula.

Tenia varies frases al cap, però no tenia ni idea de com endreçar-les.

Hi havia moltes coses a dir, però possiblement, no era el millor moment per dir-les i menys totes de cop.

Tenia dies per endavant per poder-les dir totes, només faltava q li donés l'oportunitat de poder-ho fer.

L'ànsia estava a punt de menjar-se-la per dins, i no ho podia permetre.


No era qüestió de recuperar el temps perdut, sinó de gaudir de tot el q havia de venir.

En tenia moltes ganes, però cabia la possibilitat de q tot és quedés en una intentona.
Q aquell retrobament q tant ansiava, es quedés en un mer projecte d'escurçar distàncies.

Tot i amb això ja feia molt q estaven desconectats l'un de l'altre.
Q més podia perdre?

L'únic q li podia passar és q reafirmés tot el q durant tots aquells anys havia intentat eludir:
q definitivament ja no quedava res entre ells dos.



Montse (29-5-2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada