dissabte, 23 d’octubre del 2010

CANVIS.

De tant intentar endevinar a través de la mirada, m'he quedat mig cega.

De tant voler escoltar el fons del cor, quasi em quedo sorda.

De tant intentar expressar-me, m'he quedat muda.

Ara, haig d'aprendre a mirar des d'un altre angle, d'una altra manera;

a escoltar diferent i a provar altres llenguatges per fer-me entendre.

Haig d'aprendre totes les altres maneres q hi ha de veure les coses.

Haig de saber q no sempre el q escolto, ni q aparentment soni igual,

rarament vol dir el mateix.

Haig de provar de dir moltes coses sense paraules.

La vida són cicles, etapes i ara potser estic en la transició d'un;

i si en algun moment haig de deixar alguna cosa pel camí, tot i no desitjar-ho,
tb haig d'aprendre a deslligar-me de cosetes q hagi pogut estimar amb bogeria.

Hi ha canvis q no ens adonem q es fan fins q ja està tot fet.

Hi ha canvis q ens venen bruscament, de cop, q no ens donen temps a dir "a" q ja està!!

Aquests, a vegades, són els més durs per la seva brusquedat.

Hi ha canvis q sabem q hem de fer i els anem deixant i deixant per mandra i por.

Sigui com sigui, els canvis hi són i per molt q en certs moments m'aterrin,

sé q els haig de fer, sé q en el fons, els vull fer.

Montse (9-12-2009)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada