NOMÉS VOLIA...

Només volia...

confondre'm en el vent,

navegar en les estrelles,

sospirar en els estels,

olorar les magnòlies

i escoltar uns boleros

en un clar de lluna.

 

Només volia...

ser el vol d'un colom

i creuar els espais del teu cel.

ser part del perfum d'una rosa

i embriagar-te de fragància

els flocs del teu pèl.

 

Només volia...

ser un rovell dels teus brots

i créixer en la primavera

 a l'empar del teu tronc, 

ser el riure de la teva boca

i la llum de les teves pupil·les

i un sospir entre els teus llavis.

 

Només volia

de les teves mans l'escriptura,

de la teva boca uns llavis,

del teu ventre la bellesa,

ser arrel del teu pèl

i estimar-te amb bogeria.

 

Però ja,

tu no vols q t'estimi

q agonitzi el meu voler

i desperti del meu somni

i me'n recordi del poema:

"q la vida és somni

i els somnis, somnis són".

Montse (14-8-2009)