dijous, 28 d’octubre del 2010

LETARGIA

No parava de dormir. Semblava un ós en època d'hibernació.
Lloc on seia, lloc on es dormia.
Intentava provocar l'equinocci de primavera a la seva ment, a veure si així despertava d'alguna manera. Intentava estar alerta i trobar el moment adequat per saltar, com si d'un paracaigudista es tractés.
Però aquella força de gravetat q portava constantment a les seves parpelles no la deixava bellugar.
Era com si un virus apàtic hagués entrat en el seu sistema i q cada cop q intentava deslliurar-se, una mena de corretja, la fermés cada cop més fort.
No trobava la manera d'alliberar-se, però no per això, deixaria d'aprofitar qualsevol ocasió de fer-ho.



Montse (30-7-2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada