MIRAVA

Mirava,
sense fixar-me,
sense mirar,
sense veure...

Mirava
per l'horitzó dels arbres,
a través de les boires,
al trenc d'un cel fosc tenebrós
de les darreries de la nit.

Mirava,
intentant trobar nous detalls
en els antics paisatges de sempre
i se m'amagaven .

Mirava
i em va sembla endevinar
una modesta llum
il·luminant, potser,
part del meu camí...

Montse (30-6-2010)