dijous, 28 d’octubre del 2010

DUTXA D'AIGUA DE PLUJA

Sentada,
i per variar,
intentant ordenar el trencaclosques del meu cervell,
sento com s'apropa la tempesta.
Miro per la finestra i un altre núvol negre s'apropa
i de fons, algun q altre reflex d'un llamp perdut o distret...
ves a saber.

Comença a ploure, ni fort, ni fluix, només plou...

Em ve de gust de sortir al carrer i quedar-me xopa de pluja.
Deixar q l'aigua q encara no ha estat contaminada,
em depuri de cap a peus.

Pujo al terrat,
aixeco el cap,
tanco els ulls
i obro els braços,
com si anés a fer una abraçada...
i deixo q l'aigua em llisqui cos avall i em deixi completament molla.
Somric.
Apreta a ploure i em poso a donar voltes.
Crido.
M'està agafant fred, però m'és igual.

Per una estona no he pensat,
només m'he dedicat a sentir l'aigua sobre meu.

 
Montse.(19-08-2010)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada