Tinc ganes de sortir corrents a buscar... a buscar... no sé... a buscar alguna cosa q sé q em fa falta i no aconsegueixo trobar-la... i per variar, no sé q és.
I no és q no m'agradi el q tinc... n'estic força contenta del q he aconseguit al llarg de tot aquest temps.
Fins i tot, crec q m'han anat bé les llàgrimes q he arribat a treure per aquests ulls q han vist una quantitat de coses precioses q no es poden veure només amb els ulls... de sentir la immensitat de coses q he arribat a sentir... com el cor sembla q et pot rebentar tan de felicitat com de dolor... M'han anat bé totes les rialles i somriures dels q he gaudit... aquelles rialles q no pots parar per més q ho intentis, q et fan agafar fins i tot mal d'estómac... Aquells somriures q no te n'adones i no pots esborrar del rostre...
I tot i amb això tinc ganes de córrer... córrer fins trobar més coses q no es poden mirar només amb els ulls... de tornar a riure fins q em faci mal l'estómac... de somriure sense ni adornar-me ni poder esborrar el somriure de la cara... de tornar a sentir q el cor em rebenta de joia... I no serà q cada tinc una miqueta de totes aquestes coses?
Ara mateix, mentre escric els meus pensaments, estic somrient... i la veritat, no sé ben bé pq... si ni tan sols estic escribint res de l'altre món, si no q un munt de pensaments barrejats de nou... coses sense solta ni volta... però tan és, m'agrada tenir coses per escriure... m'agrada escriure, de fet, m'agradaria fer-ho millor, ja no dic un llibre, pq suposo q seria el menys venut de la història dels llibres... així q ja no em podo en res q sé q em va gran...
Crec q els meus pensaments ja se m'han tornat a difuminar... ah, si! Volia córrer, q no és el mateix q escapar... sinó de seguir.
Montse(10-7-2009)
I no és q no m'agradi el q tinc... n'estic força contenta del q he aconseguit al llarg de tot aquest temps.
Fins i tot, crec q m'han anat bé les llàgrimes q he arribat a treure per aquests ulls q han vist una quantitat de coses precioses q no es poden veure només amb els ulls... de sentir la immensitat de coses q he arribat a sentir... com el cor sembla q et pot rebentar tan de felicitat com de dolor... M'han anat bé totes les rialles i somriures dels q he gaudit... aquelles rialles q no pots parar per més q ho intentis, q et fan agafar fins i tot mal d'estómac... Aquells somriures q no te n'adones i no pots esborrar del rostre...
I tot i amb això tinc ganes de córrer... córrer fins trobar més coses q no es poden mirar només amb els ulls... de tornar a riure fins q em faci mal l'estómac... de somriure sense ni adornar-me ni poder esborrar el somriure de la cara... de tornar a sentir q el cor em rebenta de joia... I no serà q cada tinc una miqueta de totes aquestes coses?
Ara mateix, mentre escric els meus pensaments, estic somrient... i la veritat, no sé ben bé pq... si ni tan sols estic escribint res de l'altre món, si no q un munt de pensaments barrejats de nou... coses sense solta ni volta... però tan és, m'agrada tenir coses per escriure... m'agrada escriure, de fet, m'agradaria fer-ho millor, ja no dic un llibre, pq suposo q seria el menys venut de la història dels llibres... així q ja no em podo en res q sé q em va gran...
Crec q els meus pensaments ja se m'han tornat a difuminar... ah, si! Volia córrer, q no és el mateix q escapar... sinó de seguir.
Montse(10-7-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada