En qualsevol moment, tot es pot acabar, tot pot canviar...
En qualsevol moment, en un sospir, el paisatge canvia de la nit al dia, en un instant...
Quan veus venir els canvis i no pots fer res per evitar-ho, com ho assimiles? Com et quedes parat sense fer res? Com suportar la impotència de no poder evitar-ho?
Perquè, quan arribes a una fita, quan creus estar assolint gran part d'allò q havies previst, quan creus q les coses podien estar estables durant una temporada... perquè s'acaba esgarriant tot?
Haig d'aconseguir de poder trobar la manera de mantenir el q he aconseguit, el q considero q he lluitat jo sola. Per un cop a la vida q em sentia orgullosa dels meus fets i anava seguint els meus plans... Doncs NO!! No deixaré escapar el q m'he guanyat. Faré el q faci falta per mantenir-ho. Tot i q encara no sàpiga com fer-ho, però ho haig d'intentar.
Coi de vida!! Això sempre ha de ser una lluita constant?
Doncs... A LLUITAR TOCA!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada