Va arribar suada i sentia la pell enganxifosa.
Aquella nit l'havien fet córrer de valent.
Com és q la gent es decidia sempre el mateix dia i hora per anar a sopar a un restaurant en concret? Una pregunta més sense resposta; un altre misteri de la humanitat, Murphy no fa mai vacances.
Entrant per la porta de casa, ja deixava anar tot al seu pas, primer la bossa, les sabates, i tota la roba de camí a la dutxa.
Obrí l'aixeta i deixà q l'aigua li regalimés cos avall.
Tancà els ulls.
Esperava q l'aigua li treiés, a part de tota la suor enganxada, aquell esgotament mental q s'havia portat de la feina.
Passaren cinc minuts, deu ...
En aquell moment no pensava en res,només esperava q la tensió afluixés del tot.
En parar l'aigua i sortit, es va embolicar cabell i cos en dues tovalloles. Tornà a la saleta, encengué l'equip de música i féu sonar un disc de la Callas; li encantava la veu d'aquella dona.
Seié al sofà i encengué una cigarreta q fumà amb parsimònia.
Podria haver trucat i en poca estona tenir companyia, però aquell moment era seu, només seu.
Amb l'últim alè de fum, aixafà la burilla al cendrer i tancà els ulls de nou.
Possiblement es quedaria adormida, però tant li feia, en aquell moment, es sentia en al paradís.
Aquella nit l'havien fet córrer de valent.
Com és q la gent es decidia sempre el mateix dia i hora per anar a sopar a un restaurant en concret? Una pregunta més sense resposta; un altre misteri de la humanitat, Murphy no fa mai vacances.
Entrant per la porta de casa, ja deixava anar tot al seu pas, primer la bossa, les sabates, i tota la roba de camí a la dutxa.
Obrí l'aixeta i deixà q l'aigua li regalimés cos avall.
Tancà els ulls.
Esperava q l'aigua li treiés, a part de tota la suor enganxada, aquell esgotament mental q s'havia portat de la feina.
Passaren cinc minuts, deu ...
En aquell moment no pensava en res,només esperava q la tensió afluixés del tot.
En parar l'aigua i sortit, es va embolicar cabell i cos en dues tovalloles. Tornà a la saleta, encengué l'equip de música i féu sonar un disc de la Callas; li encantava la veu d'aquella dona.
Seié al sofà i encengué una cigarreta q fumà amb parsimònia.
Podria haver trucat i en poca estona tenir companyia, però aquell moment era seu, només seu.
Amb l'últim alè de fum, aixafà la burilla al cendrer i tancà els ulls de nou.
Possiblement es quedaria adormida, però tant li feia, en aquell moment, es sentia en al paradís.
Montse (1-8-2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada