ENCARA...

Asseguda a la cadira davant la taula,
desenredant de nou un garbuix de pensaments.

Un moment en blanc
i miro per la finestra:
més finestres,
parets,
roba estesa,
arbres
i un cel tan blau i seré
q avui deix passar els rajos de sol.

La meva mirada va més enllà.
Més lluny del q es veu en l'horitzó.
Intento imaginar com hauria estat...
i l'únic q em ve al cap
és una mar de dubtes.

Fa tant temps
i una part de mi segueix enutjada amb la vida.

Vint anys, són molts anys.

Vint anys i encara t'enyoro.
Encara, algun dia,
noto una punxada al cor,
com si em tornessin a dir per primer cop
q ja no tornaràs.

Ens quedaven tantes coses per fer,
tant per discutir,
tant per abraçar-nos...

Miro per la finestra
i el sol segueix inundant-ho tot.

Fa un dia preciós.
Anem a gaudir d'ell.

 

Montse (29-9-2010)