dilluns, 25 d’octubre del 2010

A LA FRONTERA

Em sento una mica a la frontera i no sé cap a quin costat decantar-me.

Observo al meu voltant, amb detall, amb paciència, intento no deixar-me res...

Tinc tot el q em fa falta: feina, piset, família, amics...
No em puc queixar i realment em sento molt afortunada.

Però, sempre hi ha un però i el meu no sé ben bé quin és.

Una mena de buidor se m'ha instal·lat a la boca de l'estómac, una buidor inquieta i tranquil·la alhora.

Es pot enyorar alguna cosa q no tens?, q ni tan sols saps q és?, q no saps si has de buscar?, o si no hauries de buscar?

En un llibre de la Clarissa Pinkola hi he trobat escrit:
"Diuen q tot el q nosaltres estem buscant, tb ens busca a nosaltres i q, si ens quedem quiets ens trobarà.
És alguna cosa q duu molt temps esperant-nos.
Quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs q passa."

No sé a quin costat de la frontera instal·lar-me. Potser faci una temporada a cada bàndol.
No caminaré depressa per si quelcom q em busca, no li costi atrapar-me.


Montse (4-6-2010).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada