EM PREGUNTES

I q busques ara?, em preguntes.

Realment, no ho sé.
Ja fa temps
q em vaig acostumar
a la teva absència.

Al q mai
m'he pogut acostumar
és a la sensació
de no haver lluitat el suficient;
de q potser,
no vaig creure prou
q m'ho mereixia.
Pq no!?
De q després
de tot el q va passar,
el meu càstig era perdre't.

I q busco ara?, em preguntes.

El caliu d'una mirada.
L'alegria de rialles compartides.
Una tertúlia improvisada
tot fent un cafè.
La força d'una abraçada
acompanyant, si cal,
una llàgrima.

I q busco ara?, em preguntes.

Busco...
senzillament,
busco trobar-te.

Montse (28-5-2010)