La meva imaginació em juga males passades.
Les ganes de coses boniques fa q m'estavelli més sovint contra la paret de la realitat més brutal i sincera.
D'una mirada, d'un somriure, no sempre en surten coses precioses i jo m'entesto en voler-les trobar i quan m'adono q he somiat en va, q m'he creat un món propi, completament surrealista, em desperto en un sotrac.
Ja he tornat a veure follets on no n'hi havien, ja m'he tornat a creure un conte del tot irreal, ja he tornat a barrejar realitat i ficció...
La decepció treu el nas pel carrer del meu món imaginari, per tornar-me d'una revolcada brutal a una realitat q no m'agrada i q m'entesto, dia a dia, a adornar-la amb guirnaldes imaginaries.
Però demà tornaré a imaginar... em tornaré a creure les coses q invento, tornaré a somriure o tornaré a plorar... tan és...
Segurament el món q imagino i em crec q no és perfecte, però és el q ara per ara em fa sentir viva.
Montse (17-4-2009)
Les ganes de coses boniques fa q m'estavelli més sovint contra la paret de la realitat més brutal i sincera.
D'una mirada, d'un somriure, no sempre en surten coses precioses i jo m'entesto en voler-les trobar i quan m'adono q he somiat en va, q m'he creat un món propi, completament surrealista, em desperto en un sotrac.
Ja he tornat a veure follets on no n'hi havien, ja m'he tornat a creure un conte del tot irreal, ja he tornat a barrejar realitat i ficció...
La decepció treu el nas pel carrer del meu món imaginari, per tornar-me d'una revolcada brutal a una realitat q no m'agrada i q m'entesto, dia a dia, a adornar-la amb guirnaldes imaginaries.
Però demà tornaré a imaginar... em tornaré a creure les coses q invento, tornaré a somriure o tornaré a plorar... tan és...
Segurament el món q imagino i em crec q no és perfecte, però és el q ara per ara em fa sentir viva.
Montse (17-4-2009)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada